Activitat Teòrica de Repàs Tema 2

GLOSSARI

• PRAGMÀTICA: És una disciplina que estudia el llenguatge amb relació al context on es desenvolupa la idea, és a dir, les oracions produeixen una accepció semàntica però el seu significat i interpretació depén del contingut i del context lingüístic, ja que una mateixa oració pot tindre diversos sentits en diferents contextos.
• SEMÀNTICA: Estudia el significat de les paraules i expressions, és a dir, la qual cosa les paraules volen dir quan parlem o escrivim.
• CONDUCTISME: L'aprenentatge deriva d'un canvi de conducta, per això emfatitza que l'objecte d'estudis són les relacions que es formen entre els estímuls i les respostes que donen origen a noves conductes i comportaments observables, tot això mitjançant la repetició o la imitació.
• INNATISME: Els éssers humans posseeixen coneixements i estructures mentals que són prèvies a l'experiència, a tot aprenentatge; com la capacitat de parlar.
• CONSTRUCTIVISME: Els individus poden desenvolupar i potenciar la seua capacitat de cognició per mitjà de processos d'interacció a través de diverses eines. L'aprenentatge es tracta d'un procés dinàmic i participatiu, on la persona és agent actiu i protagonista del seu propi procés de cognició.
• PROTOPARAULA: Aquestes són semblants al balboteig, però la diferència és que tenen una intencionalitat, ja siga de cridar l'atenció o perquè volen alguna cosa.
• HOLOFRASE: Utilitzar una paraula per a dir una frase completa. Per exemple, dir MA-MA (assenyalant al biberó) per a demanar que vol beure.
• INPUT: Tot el que "rep" l'alumne. Per exemple, cada vegada que llig o escolta alguna cosa en el L2-això és input. Quan faig classes d'espanyol tot el que dic en espanyol és "input" per als meus alumnes.
• OUPUT: Tot el que "produeix" l'alumne. Cada vegada que un alumne escriu o diu alguna cosa en el L2-això és output.
• INTAKE: Part dels coneixements emmagatzemats temporalment pot arribar a incorporar-se en la memòria a llarg termini. Aquesta memòria a llarg termini és el que coneixem com intake. 
• AVALUACIÓ: Un procés complex que s'utilitza per a obtenir informació útil amb la finalitat de formular judicis de valor i al mateix temps servir de guia per a prendre decisions.
• PREGUNTES DE COMPARACIÓ: Fer una pregunta en la qual apareixen dues paraules que es poden comparar i saber si amb això el xiquet sap diferenciar-les.
• ESCOLTA ACTIVA: És aquella que no només sent i percep les vibracions dels sons que emet l'emissor, sinó que li fa saber que és escoltat i que per tant l'entén.

QÜESTIONS

• Quins són els principis didàctics que regeixen l’ensenyament del sistema fonològic?

➥ L'ensenyament de la pronunciació es basa tant en l'audició com en la pronúncia. 

➥ L'audició i la discriminació precedixen la producció.

➥ La pronuncuació s'ha d'integrar en la comprensió i expresió oral .

➥ L'aprenent ha d'escoltar veus variades i bona qualitat. 

• Quins són els principis didàctics que regeixen l’ensenyament del sistema morfosintàctic?

➥ Introduir sempre els elements contextualitzats i no aïllats.

➥ Agafar exemples del llenguatge viu i usual.

➥ Relacionar morfosintaxi i elements textuals.

➥ Relacionar correció i fases d'elaboració del text, especialment l'escrit.

➥ Desenvolupar la reflexió sobre el funcionament de la llengua. 

Article "Dues llengües a casa: percepció de la parla del nadó d’entorn bilingüe"

En l'article "Dues llengües a casa: percepció de la parla del nadó d'entorn bilingüe" de Ferran Pons, ens parla de la diferència que existeix en l'aprenentatge d'una llengua d'un bebé en un entorn bilingüe i, un altre en un entorn monolingüe.

Els bebés en els seus primers anys de vida s'enfronten a la difícil i complexa tasca d'aprendre la seua llengua materna. És una situació bastant complexa en el cas d'un bebé que viu en un entorn lingüístic bilingüe. Es diu que en aquests bebés existeixen confusions quant a l'aprenentatge de les llengües, no obstant això, no existeix evidència de confusió pel fet d'estar aprenent dues llengües simultàniament. A més, els bebés que aprenen dues llengües solen seguir un patró de desenvolupament diferent del dels bebés que solament estan aprenent una.

En el cas dels bebés bilingües, el primer pas per a l'adquisició de les seues llengües maternes és adonar-se de l'existència d'aquestes dues llengües. Després de molts estudis realitzats, s'ha observat que els nounats ja són capaços de discriminar entre diferents llengües. Pel que es pot concloure que estar exposat a dues llengües de manera simultània durant el primer any de vida, no sembla generar cap mena de problemes en la diferenciació de les llengües.

Per a finalitzar, s'observa que els bebés bilingües tenen un patró d'aprenentatge de la llengua diferent del dels bebés monolingües.