El tractament integrat de llengües (TIL)

En aquesta entrada, reflexionarem sobre aquest text de Vicent Pascual:

“Les llengües que s’aprenen i el professorat que les ensenya poden ser diferents, però cada alumne i alumna que les aprén és únic, i hauria de rebre un ensenyament que li permetera aplicar de mandra estratègica, a l’adquisició de totes i cada una de les llengües que aprén, les capacitats cognitives, habilitats i destreses que posseïx.”

Té raó, hauria d'haver-hi un tipus d'ensenyament que li permetera aplicar els coneixements que té. Pel que hauria d'haver-hi un ensenyament per a cada situació.

Hauríem d'adaptar-nos al ritme del xiquet a l'hora d'ensenyar-los una nova llengua.

Els professors hauríem d'aconseguir un ensenyament més vivencial perquè l'alumne aconseguisca arribar als objectius principals.

Com s’aprén la segona llengua?

Aquesta publicació és una reflexió d’un debat que hem fet en classe sobre aquesta pregunta:

Què costa més d’aprendre als xiquets i les xiquetes en l’aprenentatge d’una L2?
El que és similar? El que és completament diferent?

El que és similar és més difícil d'aprendre que el que és completament diferent perquè hi ha paraules que es diuen d'igual forma però canviant-li una lletra i a l'hora d'escriure-la tindran dubtes de com és en cada idioma.

Quan hi ha poca distància estructural entre les llengües és més fàcil aprendre la nova llengua. Però a l'hora de fer frases, és més fàcil que tinguen fallades ortogràfiques en paraules que són similars que en les quals són completament diferents.

*****

Àlex: me deixes agafar el cub?

Mestra: Sí, Àlex. Posta agafar la galleda, que és allà.

Àlex (un poc perplex): Bueno, agafaré la galleda... però el cub també.

En paraules que no coneix, omet la última lletra perquè pensa que així construeix aqueixa paraula en valencià.
No aconsegueix associar galleda amb cub, i és per això que torna a repetir el mateix. Es nota que el seu L1 és el castellà, i que aquesta aprenent el valencià.

No aconsegueix entendre que hi ha dues paraules diferents per a dir la paraula que el vol dir.

No entén que una cosa que ho denomina poal en castellà es pot denominar en valencià d'una altra forma.

Normalització & normalitivització

En aquesta publicación us parlaré de la diferencia que hi ha entre normalització i normativització

Normalització: la llengua que està present en totes les àmbit d’us.

Normativització: Procés d’establiment de normes per a favorit que la llengua signa un instrument òptim per a la comunicació. Per a normativitzat una llengua, es necessària elaborar una ortografia y crear una gramàtica y diccionari normatiu.

Models d’educació bilingüe

Aquesta entrada tracta de dos testos per a veure qui model té cadascú del xiquet.

• Joni (li diuen Juanito) viu a Los Angeles. Quan va començar l’escola el consideraren no competent en anglés. Ha tingut l’escolaritat en espanyol i classes d’anglés i en anglés. A poc a poc la presència de l’espanyol desapareixerà. 

En aquest cas, es tracta del model compensatori

• Estefania és una xiqueta de 3 anys castellanoparlant de Petrer. Els pares han decidit que faça ensenyament en valencià. Estudiarà amb una minoria de valencianoparlants i ho farà tot en valencià fins al segon cicle de primària. La resta de l’escolaritat usarà les dues llengües d’instrucció i amén una d’estrangera. 

En aquest cas, es tracta del model d’enriquiment

******

Quines penseu que són les diferències entre un programa educatiu per a alumnat castellanoparlant que té la L2 com a llengua vehicular i un altre que utilitze només la L1 d’alumnes d’eixa mateixa tipologia lingüística?

• Quant a l’alumnat: Que té la L2 com llengua vehicular i per lo cual el alumnat podrà arribar a ser una persona bilingüe.
• Quant al professorat: ha de ser un professor competent en les dues llengües.
• Quant als objectius:  El objectiu d’aquest model d’educació és aconseguir alumnat bilingüe.

I si l’alumnat tinguera el valencià com a L1?

No aconseguirem un alumnat  bilingüe, serà monolingüe.

L’alumnat nouvingut

Aquesta publicació és una reflexió sobre les següents preguntes comentades en classe:

• Calen adaptacions curriculars per a l’alumnat nouvingut?

Pense que sí perquè calen adaptacions per a que l’alumne puga accedir als nostres continguts.

• És convenient que comencen a estudiar en la llengua minoritzada?

Pense que sÍ, perquè es la llengua que utilitzará per a comunicar-se e integrar-se en la escola. També pense que com la llengua que té major importància social es la dominant, aquesta no tindria cap problema d’aprendre-la fora de l’escola per la cual cosa seria important que aprenguera la llengua minoritzada a l’escola. 

• És convenient i/o possible l’ùs de la llengua de l’alumnat nouvingut a l’aula?

Sí. És convenient per a veure que hi ha altres idiomes en el món. Pense que tindre una xicoteta presència a l'aula de l'idioma de l'alumnat nou, sense complicar-nos molt, seria beneficiós per a la resta de l'alumnat.

El cervell bilingüe

En aquesta entrada, us parlaré dels punts més importants que he vist en el vídeo “El cervell bilingüe”:

• La llengua humana és la llengua més rica en el lèxic comparada amb els altres éssers vius.
• El 56% de la població europea és bilingüe.
• Fa 40 anys es deia que el bilingüisme era un hàndicap per a la persona.
• L'Alzheimer apareix mes vesprada en persones bilingües però una vegada que apareix el procés de la malaltia és igual al de la resta de persones.

Com a conclusió, trobem aquests punts clau del vídeo:

• És una font d’estimulació i plasticitat.
• Té avantatges cognitius.
• Prevenció de malalties neurodegeneratives sense contra indicacions.

*APRENDENTATGE PER INMERSIÓ DONA MÉS AVANTATGES*

Situació sociolingüística en el sistema educatiu

El següent text són preguntes amb les meues pròpies reflexions sobre elles les quals hem compartit en classe.

• QUÈ ENTENS PER PRIMERA LLENGUA (L1)?

Pense que la primera llengua és la llengua adquirida pels teus pares. Normalment la primera llengua és la mateixa que la llengua materna.

• ES POT TINDRE MÉS D’UNA PRIMERA LLENGUA?

Sí. Pot ser que el teu pare parle una llengua i la teua mare altra i, per això, tu parles les dues llengües en el mateix nivell.

• CREUS QUE L’EXPRESSIÓ “LLENGUA MATERNA” ÉS EXACTA? 

No, perquè la llengua materna no té per què ser la primera llengua. A més, la primera llengua que tu aprés a parlar no té per què ser la llengua de tu mare, pot ser la del teu pare.

• QUÈ VOL DIR LLENGUA PREFERENT?

Pense que és aquella llengua en la qual la teua et trobes més còmoda parlant i no té per què ser la teua primera llengua.

• POT CANVIAR LA LLENGUA PREFERENT AL LLARG DE LA VIDA?

Pense que si perquè podries anar-te a viure a un altre país en el qual es parle en una altra llengua i que passe el temps i estigues més còmoda parlant aquesta nova llengua.

• QUÈ ENTENS PER SEGONA LLENGUA (L2)?

Pense que és la llengua que aprés després de la L1.

• QUÈ ENTENS PER BILINGÜISME?

Entenc que significa que una persona parle dos llengües de forma més o menys equilibrada.

• QUÈ ENTENS PER MULTILINGÜISME?

Pense que podria ser quan en un mateix territori convisquen diferents llengües.

• "LA CONSIDERACIÓ SOCIAL DE LA L1 DE L'ALUMNAT ÉS UN FACTOR DECISIU A L'HORA DE PLANIFICAR L'EDUACIÓ BILIGÜE" W.LAMBERT, 1974

Que cal tindre en compte la primera llengua de l'alumnat per a poder planificar una educació bilingüe.

• AQUELLA COMUNITAT QUE DESITGE ACONSEGUIR UNA SOCIETAT BILIGÜE, HAURÀ DE PRIORITZAR EN ELS PRIMERS ANYS D'APRENENTATGE DELS XIQUETS I LES XIQUETES LA LLENGUA MINORITZADA. W.LAMBERT, 1981

Estic d'acord amb aquesta frase. Si volem que la societat siga bilingüe, hem de donar-li més importància a la llengua minoritzada perquè la prestigiosa ja té la suficient importància en la societat.