Aquesta publicació és una reflexió d’un debat que hem fet en classe sobre aquesta pregunta:
Què costa més d’aprendre als xiquets i les xiquetes en l’aprenentatge d’una L2?
El que és similar? El que és completament diferent?
El que és similar és més difícil d'aprendre que el que és completament diferent perquè hi ha paraules que es diuen d'igual forma però canviant-li una lletra i a l'hora d'escriure-la tindran dubtes de com és en cada idioma.
Quan hi ha poca distància estructural entre les llengües és més fàcil aprendre la nova llengua. Però a l'hora de fer frases, és més fàcil que tinguen fallades ortogràfiques en paraules que són similars que en les quals són completament diferents.
*****
Àlex: me deixes agafar el cub?
Mestra: Sí, Àlex. Posta agafar la galleda, que és allà.
Àlex (un poc perplex): Bueno, agafaré la galleda... però el cub també.
En paraules que no coneix, omet la última lletra perquè pensa que així construeix aqueixa paraula en valencià.
No aconsegueix associar galleda amb cub, i és per això que torna a repetir el mateix. Es nota que el seu L1 és el castellà, i que aquesta aprenent el valencià.
No aconsegueix entendre que hi ha dues paraules diferents per a dir la paraula que el vol dir.
No entén que una cosa que ho denomina poal en castellà es pot denominar en valencià d'una altra forma.
No aconsegueix associar galleda amb cub, i és per això que torna a repetir el mateix. Es nota que el seu L1 és el castellà, i que aquesta aprenent el valencià.
No aconsegueix entendre que hi ha dues paraules diferents per a dir la paraula que el vol dir.
No entén que una cosa que ho denomina poal en castellà es pot denominar en valencià d'una altra forma.
No hay comentarios:
Publicar un comentario