Article "Patraix amb ulls d'infant"

És un article en el qual ens parla sobre un projecte educatiu que posen en marxa a l'Escola Infantil El Trenet de Patraix. Un projecte que naix d'escoltar una conversa espontània entre els xiquets i xiquetes i que tracta de fer un passeig fotogràfic pel barri, per l'entorn més pròxim dels infants.

En aquest passeig fotogràfic, els xiquets jugaven, corrien, caminaven lliurement per la plaça mentre que els mestres i els familiars que els acompanyaven es limitaven a observar-los sense dirigir-los ni intervenir en els que anaven fent. Mentre passejaven pel barri, realitzaven fotografies a allò que els cridava l'atenció. Aquestes fotografies s'exposarien en el barri i portarien amb això milers d'interpretacions diferents.

Aquest projecte educatiu té com a objectiu crear una interacció amb l'agent educatiu i entorn immediat que és el barri amb el qual aprenen a descobrir noves maneres de veure el món.

Al meu entendre i per a acabar, crec que és un projecte que tota escola infantil hauria de posar en marxa perquè és una forma molt interessant i enriquidora que els infants coneguen el seu entorn més pròxim amb els seus propis ulls sense que ningú ni res els dirigisca o intervinguen en això. A més, fer-los partícips a l'hora que realitzen fotografies al que vulguen i després poder veure les seues creacions fa que se senten importants que és alguna cosa que als xiquets d'infantil els encanta.

Article "El lenguaje oral en la escuela infantil"

En l'educació infantil, es produeixen canvis importants en el desenvolupament dels xiquets i xiquetes, això és així perquè en els primers anys es produeixen aprenentatges fonamentals per al seu dia a dia. D'altra banda no hem d'oblidar-nos de la família que en aquesta etapa té un gran pes en el desenvolupament del xiquet.

Hui dia, la majoria de xiquets a partir dels tres anys són escolaritzats pel que l'escola és decisiva per al seu desenvolupament. En el primer cicle, es produeix l'aparició i el desenvolupament de la parla perquè el necessitem per a comunicar-nos. Els adults proporcionen una sèrie d'activitats perquè fluïsquen les primeres expressions lingüístiques.

Quant a l'aprenentatge del llenguatge oral a l'aula, la labor del mestre o mestra és la de proposar activitats, estimular amb preguntes, crear situacions interessants per als xiquets... perquè la parla del xiquet vaja agafant força.

Referint-nos a l'organització de l'espai de l'aula, destacar que l'aula hauria de ser un espai divers perquè en el qual puguen realitzar diferents tipus d'activitats i agrupacions, per això pense que l'organització en racons d'aprenentatge o els tallers haurien de ser habituals a les aules. És important destacar que la competència lingüística es desenvolupa amb l'activitat verbal que es desenvolupa durant la realització d'activitats i amb l'ajuda del mestre o mestra i dels mateixos xiquets.

Sobre la parla del mestre o mestra, aquests han de formular preguntes adequades per a estimular-los a parlar, a pensar... és per això que les preguntes més adequades són les preguntes de resposta oberta perquè si els fem preguntes de resposta tancada, solament seran resposta d'1 o 2 paraules, sense necessitat de realitzar frases.

En aquest article proposen diferents exemples d'activitats per al desenvolupament del llenguatge oral que podem posar en pràctica a l'escola:

• El relat sobre activitats, esdeveniments...
• L'explicació de coneixements d'algun xiquet o xiqueta…
• La resolució de problemes
• ...

Com a conclusió dir que no hem de tancar-nos en una programació rígida o amb materials que no permeta satisfer l'ànsia de coneixement dels xiquets, sinó que hem de proposar activitats que els ajuden a reflexionar, escoltar als altres... per a afavorir el seu desenvolupament personal.

Documental “Baby Human”

En el següent text comentaré els punts que m'han semblat més rellevants o importants després del visionament del documental "Baby Human".

En primer lloc, en el vídeo comenten que el procés de l'aprenentatge de la parla comença abans que el bebé arribe al món, això és, comença escoltant tot el que succeeix al voltant de la seua mare mentre es troba en l'úter. Amb això volen dir que el xiquet arriba al món preparat per a comunicar-se i la seua primera manera de fer-lo és mitjançant el plor, amb el qual aconsegueix satisfer les seues necessitats fisiològiques i psicològiques.

Un altre aspecte que m'ha semblat interessant és que el bebé naix amb la capacitat de discriminar els sons de l'entorn. Aquesta capacitat diferencia a l'ésser humà dels animals. El bebé és capaç de distingir les paraules que transmeten significat de les quals no.

A més, en els primers mesos de vida de xiquet, comencen a mantenir una xicoteta comunicació amb els adults. S'intercanvien mirades i expressions facials, els bebés emeten sons per a intentar comunicar-se amb l'adult i quan no reben resposta s'enfaden. A aquestes edats primerenques comença a establir-se un ritme de parla, això és, el bebé parla i la mare respon i viceversa.

Finalment, dir que la imitació i la repetició són claus per a l'aprenentatge d'un nou idioma o forma de comunicació. Els xiquets aprenen la major part de les coses després de veure als seus pares o reunits realitzar-les.

Els racons, tallers i projectes

En el següent text us parle del que són els racons, els tallers i els projectes en Educació Infantil. Per a això us donaré una breu definició de cadascuna d'elles.

• Els racons: Els racons en educació infantil s'utilitzen per a organitzar l'aula dels xiquets i que treballen en xicotets grups. Els racons són sectors o espais delimitats on els xiquets desenvolupen activitats lúdiques, investigacions, interactuen entre si desenvolupant la seua intel·ligència i creativitat.  S'empra així una metodologia activa que permet al xiquet ser el constructor del seu propi aprenentatge. Els racons són, un instrument clau per a afavorir la participació activa dels xiquets en la construcció del seu coneixement.

• Els tallers: Els tallers es defineixen com una forma d'organització en què parteix de la planificació i organització de les activitats són dutes a terme pels professors de l'aula.
  En els tallers es realitzen activitats sistematitzades, molt dirigides, amb una progressió de dificultats ascendents, per a aconseguir que l'alumne adquirisca diversos recursos.
  
  
• Els projectes: Els projectes són investigacions realitzades a l'aula amb els xiquets i que solen sorgir amb qualsevol esdeveniment casual. Els projectes no tenen una duració preestablida, poden durar diversos dies, una o dues setmanes i fins i tot estendre's durant dos mesos.Els projectes suposen una manera de treballar en la que es construeix l'aprenentatge entre tots buscant la participació en les idees principals d'aquest, en la manera d'afrontar-lo, en els reptes que ens anem plantejant, en els resultats que anem obtenint i en tot el procés.

El tractament integrat de llengües (TIL)

En aquesta entrada, reflexionarem sobre aquest text de Vicent Pascual:

“Les llengües que s’aprenen i el professorat que les ensenya poden ser diferents, però cada alumne i alumna que les aprén és únic, i hauria de rebre un ensenyament que li permetera aplicar de mandra estratègica, a l’adquisició de totes i cada una de les llengües que aprén, les capacitats cognitives, habilitats i destreses que posseïx.”

Té raó, hauria d'haver-hi un tipus d'ensenyament que li permetera aplicar els coneixements que té. Pel que hauria d'haver-hi un ensenyament per a cada situació.

Hauríem d'adaptar-nos al ritme del xiquet a l'hora d'ensenyar-los una nova llengua.

Els professors hauríem d'aconseguir un ensenyament més vivencial perquè l'alumne aconseguisca arribar als objectius principals.

Com s’aprén la segona llengua?

Aquesta publicació és una reflexió d’un debat que hem fet en classe sobre aquesta pregunta:

Què costa més d’aprendre als xiquets i les xiquetes en l’aprenentatge d’una L2?
El que és similar? El que és completament diferent?

El que és similar és més difícil d'aprendre que el que és completament diferent perquè hi ha paraules que es diuen d'igual forma però canviant-li una lletra i a l'hora d'escriure-la tindran dubtes de com és en cada idioma.

Quan hi ha poca distància estructural entre les llengües és més fàcil aprendre la nova llengua. Però a l'hora de fer frases, és més fàcil que tinguen fallades ortogràfiques en paraules que són similars que en les quals són completament diferents.

*****

Àlex: me deixes agafar el cub?

Mestra: Sí, Àlex. Posta agafar la galleda, que és allà.

Àlex (un poc perplex): Bueno, agafaré la galleda... però el cub també.

En paraules que no coneix, omet la última lletra perquè pensa que així construeix aqueixa paraula en valencià.
No aconsegueix associar galleda amb cub, i és per això que torna a repetir el mateix. Es nota que el seu L1 és el castellà, i que aquesta aprenent el valencià.

No aconsegueix entendre que hi ha dues paraules diferents per a dir la paraula que el vol dir.

No entén que una cosa que ho denomina poal en castellà es pot denominar en valencià d'una altra forma.

Normalització & normalitivització

En aquesta publicación us parlaré de la diferencia que hi ha entre normalització i normativització

Normalització: la llengua que està present en totes les àmbit d’us.

Normativització: Procés d’establiment de normes per a favorit que la llengua signa un instrument òptim per a la comunicació. Per a normativitzat una llengua, es necessària elaborar una ortografia y crear una gramàtica y diccionari normatiu.