Activitat Teòrica de Repàs Tema 2

GLOSSARI

• PRAGMÀTICA: És una disciplina que estudia el llenguatge amb relació al context on es desenvolupa la idea, és a dir, les oracions produeixen una accepció semàntica però el seu significat i interpretació depén del contingut i del context lingüístic, ja que una mateixa oració pot tindre diversos sentits en diferents contextos.
• SEMÀNTICA: Estudia el significat de les paraules i expressions, és a dir, la qual cosa les paraules volen dir quan parlem o escrivim.
• CONDUCTISME: L'aprenentatge deriva d'un canvi de conducta, per això emfatitza que l'objecte d'estudis són les relacions que es formen entre els estímuls i les respostes que donen origen a noves conductes i comportaments observables, tot això mitjançant la repetició o la imitació.
• INNATISME: Els éssers humans posseeixen coneixements i estructures mentals que són prèvies a l'experiència, a tot aprenentatge; com la capacitat de parlar.
• CONSTRUCTIVISME: Els individus poden desenvolupar i potenciar la seua capacitat de cognició per mitjà de processos d'interacció a través de diverses eines. L'aprenentatge es tracta d'un procés dinàmic i participatiu, on la persona és agent actiu i protagonista del seu propi procés de cognició.
• PROTOPARAULA: Aquestes són semblants al balboteig, però la diferència és que tenen una intencionalitat, ja siga de cridar l'atenció o perquè volen alguna cosa.
• HOLOFRASE: Utilitzar una paraula per a dir una frase completa. Per exemple, dir MA-MA (assenyalant al biberó) per a demanar que vol beure.
• INPUT: Tot el que "rep" l'alumne. Per exemple, cada vegada que llig o escolta alguna cosa en el L2-això és input. Quan faig classes d'espanyol tot el que dic en espanyol és "input" per als meus alumnes.
• OUPUT: Tot el que "produeix" l'alumne. Cada vegada que un alumne escriu o diu alguna cosa en el L2-això és output.
• INTAKE: Part dels coneixements emmagatzemats temporalment pot arribar a incorporar-se en la memòria a llarg termini. Aquesta memòria a llarg termini és el que coneixem com intake. 
• AVALUACIÓ: Un procés complex que s'utilitza per a obtenir informació útil amb la finalitat de formular judicis de valor i al mateix temps servir de guia per a prendre decisions.
• PREGUNTES DE COMPARACIÓ: Fer una pregunta en la qual apareixen dues paraules que es poden comparar i saber si amb això el xiquet sap diferenciar-les.
• ESCOLTA ACTIVA: És aquella que no només sent i percep les vibracions dels sons que emet l'emissor, sinó que li fa saber que és escoltat i que per tant l'entén.

QÜESTIONS

• Quins són els principis didàctics que regeixen l’ensenyament del sistema fonològic?

➥ L'ensenyament de la pronunciació es basa tant en l'audició com en la pronúncia. 

➥ L'audició i la discriminació precedixen la producció.

➥ La pronuncuació s'ha d'integrar en la comprensió i expresió oral .

➥ L'aprenent ha d'escoltar veus variades i bona qualitat. 

• Quins són els principis didàctics que regeixen l’ensenyament del sistema morfosintàctic?

➥ Introduir sempre els elements contextualitzats i no aïllats.

➥ Agafar exemples del llenguatge viu i usual.

➥ Relacionar morfosintaxi i elements textuals.

➥ Relacionar correció i fases d'elaboració del text, especialment l'escrit.

➥ Desenvolupar la reflexió sobre el funcionament de la llengua. 

Article "Dues llengües a casa: percepció de la parla del nadó d’entorn bilingüe"

En l'article "Dues llengües a casa: percepció de la parla del nadó d'entorn bilingüe" de Ferran Pons, ens parla de la diferència que existeix en l'aprenentatge d'una llengua d'un bebé en un entorn bilingüe i, un altre en un entorn monolingüe.

Els bebés en els seus primers anys de vida s'enfronten a la difícil i complexa tasca d'aprendre la seua llengua materna. És una situació bastant complexa en el cas d'un bebé que viu en un entorn lingüístic bilingüe. Es diu que en aquests bebés existeixen confusions quant a l'aprenentatge de les llengües, no obstant això, no existeix evidència de confusió pel fet d'estar aprenent dues llengües simultàniament. A més, els bebés que aprenen dues llengües solen seguir un patró de desenvolupament diferent del dels bebés que solament estan aprenent una.

En el cas dels bebés bilingües, el primer pas per a l'adquisició de les seues llengües maternes és adonar-se de l'existència d'aquestes dues llengües. Després de molts estudis realitzats, s'ha observat que els nounats ja són capaços de discriminar entre diferents llengües. Pel que es pot concloure que estar exposat a dues llengües de manera simultània durant el primer any de vida, no sembla generar cap mena de problemes en la diferenciació de les llengües.

Per a finalitzar, s'observa que els bebés bilingües tenen un patró d'aprenentatge de la llengua diferent del dels bebés monolingües.

Article "Patraix amb ulls d'infant"

És un article en el qual ens parla sobre un projecte educatiu que posen en marxa a l'Escola Infantil El Trenet de Patraix. Un projecte que naix d'escoltar una conversa espontània entre els xiquets i xiquetes i que tracta de fer un passeig fotogràfic pel barri, per l'entorn més pròxim dels infants.

En aquest passeig fotogràfic, els xiquets jugaven, corrien, caminaven lliurement per la plaça mentre que els mestres i els familiars que els acompanyaven es limitaven a observar-los sense dirigir-los ni intervenir en els que anaven fent. Mentre passejaven pel barri, realitzaven fotografies a allò que els cridava l'atenció. Aquestes fotografies s'exposarien en el barri i portarien amb això milers d'interpretacions diferents.

Aquest projecte educatiu té com a objectiu crear una interacció amb l'agent educatiu i entorn immediat que és el barri amb el qual aprenen a descobrir noves maneres de veure el món.

Al meu entendre i per a acabar, crec que és un projecte que tota escola infantil hauria de posar en marxa perquè és una forma molt interessant i enriquidora que els infants coneguen el seu entorn més pròxim amb els seus propis ulls sense que ningú ni res els dirigisca o intervinguen en això. A més, fer-los partícips a l'hora que realitzen fotografies al que vulguen i després poder veure les seues creacions fa que se senten importants que és alguna cosa que als xiquets d'infantil els encanta.

Article "El lenguaje oral en la escuela infantil"

En l'educació infantil, es produeixen canvis importants en el desenvolupament dels xiquets i xiquetes, això és així perquè en els primers anys es produeixen aprenentatges fonamentals per al seu dia a dia. D'altra banda no hem d'oblidar-nos de la família que en aquesta etapa té un gran pes en el desenvolupament del xiquet.

Hui dia, la majoria de xiquets a partir dels tres anys són escolaritzats pel que l'escola és decisiva per al seu desenvolupament. En el primer cicle, es produeix l'aparició i el desenvolupament de la parla perquè el necessitem per a comunicar-nos. Els adults proporcionen una sèrie d'activitats perquè fluïsquen les primeres expressions lingüístiques.

Quant a l'aprenentatge del llenguatge oral a l'aula, la labor del mestre o mestra és la de proposar activitats, estimular amb preguntes, crear situacions interessants per als xiquets... perquè la parla del xiquet vaja agafant força.

Referint-nos a l'organització de l'espai de l'aula, destacar que l'aula hauria de ser un espai divers perquè en el qual puguen realitzar diferents tipus d'activitats i agrupacions, per això pense que l'organització en racons d'aprenentatge o els tallers haurien de ser habituals a les aules. És important destacar que la competència lingüística es desenvolupa amb l'activitat verbal que es desenvolupa durant la realització d'activitats i amb l'ajuda del mestre o mestra i dels mateixos xiquets.

Sobre la parla del mestre o mestra, aquests han de formular preguntes adequades per a estimular-los a parlar, a pensar... és per això que les preguntes més adequades són les preguntes de resposta oberta perquè si els fem preguntes de resposta tancada, solament seran resposta d'1 o 2 paraules, sense necessitat de realitzar frases.

En aquest article proposen diferents exemples d'activitats per al desenvolupament del llenguatge oral que podem posar en pràctica a l'escola:

• El relat sobre activitats, esdeveniments...
• L'explicació de coneixements d'algun xiquet o xiqueta…
• La resolució de problemes
• ...

Com a conclusió dir que no hem de tancar-nos en una programació rígida o amb materials que no permeta satisfer l'ànsia de coneixement dels xiquets, sinó que hem de proposar activitats que els ajuden a reflexionar, escoltar als altres... per a afavorir el seu desenvolupament personal.

Documental “Baby Human”

En el següent text comentaré els punts que m'han semblat més rellevants o importants després del visionament del documental "Baby Human".

En primer lloc, en el vídeo comenten que el procés de l'aprenentatge de la parla comença abans que el bebé arribe al món, això és, comença escoltant tot el que succeeix al voltant de la seua mare mentre es troba en l'úter. Amb això volen dir que el xiquet arriba al món preparat per a comunicar-se i la seua primera manera de fer-lo és mitjançant el plor, amb el qual aconsegueix satisfer les seues necessitats fisiològiques i psicològiques.

Un altre aspecte que m'ha semblat interessant és que el bebé naix amb la capacitat de discriminar els sons de l'entorn. Aquesta capacitat diferencia a l'ésser humà dels animals. El bebé és capaç de distingir les paraules que transmeten significat de les quals no.

A més, en els primers mesos de vida de xiquet, comencen a mantenir una xicoteta comunicació amb els adults. S'intercanvien mirades i expressions facials, els bebés emeten sons per a intentar comunicar-se amb l'adult i quan no reben resposta s'enfaden. A aquestes edats primerenques comença a establir-se un ritme de parla, això és, el bebé parla i la mare respon i viceversa.

Finalment, dir que la imitació i la repetició són claus per a l'aprenentatge d'un nou idioma o forma de comunicació. Els xiquets aprenen la major part de les coses després de veure als seus pares o reunits realitzar-les.

Els racons, tallers i projectes

En el següent text us parle del que són els racons, els tallers i els projectes en Educació Infantil. Per a això us donaré una breu definició de cadascuna d'elles.

• Els racons: Els racons en educació infantil s'utilitzen per a organitzar l'aula dels xiquets i que treballen en xicotets grups. Els racons són sectors o espais delimitats on els xiquets desenvolupen activitats lúdiques, investigacions, interactuen entre si desenvolupant la seua intel·ligència i creativitat.  S'empra així una metodologia activa que permet al xiquet ser el constructor del seu propi aprenentatge. Els racons són, un instrument clau per a afavorir la participació activa dels xiquets en la construcció del seu coneixement.

• Els tallers: Els tallers es defineixen com una forma d'organització en què parteix de la planificació i organització de les activitats són dutes a terme pels professors de l'aula.
  En els tallers es realitzen activitats sistematitzades, molt dirigides, amb una progressió de dificultats ascendents, per a aconseguir que l'alumne adquirisca diversos recursos.
  
  
• Els projectes: Els projectes són investigacions realitzades a l'aula amb els xiquets i que solen sorgir amb qualsevol esdeveniment casual. Els projectes no tenen una duració preestablida, poden durar diversos dies, una o dues setmanes i fins i tot estendre's durant dos mesos.Els projectes suposen una manera de treballar en la que es construeix l'aprenentatge entre tots buscant la participació en les idees principals d'aquest, en la manera d'afrontar-lo, en els reptes que ens anem plantejant, en els resultats que anem obtenint i en tot el procés.

El tractament integrat de llengües (TIL)

En aquesta entrada, reflexionarem sobre aquest text de Vicent Pascual:

“Les llengües que s’aprenen i el professorat que les ensenya poden ser diferents, però cada alumne i alumna que les aprén és únic, i hauria de rebre un ensenyament que li permetera aplicar de mandra estratègica, a l’adquisició de totes i cada una de les llengües que aprén, les capacitats cognitives, habilitats i destreses que posseïx.”

Té raó, hauria d'haver-hi un tipus d'ensenyament que li permetera aplicar els coneixements que té. Pel que hauria d'haver-hi un ensenyament per a cada situació.

Hauríem d'adaptar-nos al ritme del xiquet a l'hora d'ensenyar-los una nova llengua.

Els professors hauríem d'aconseguir un ensenyament més vivencial perquè l'alumne aconseguisca arribar als objectius principals.

Com s’aprén la segona llengua?

Aquesta publicació és una reflexió d’un debat que hem fet en classe sobre aquesta pregunta:

Què costa més d’aprendre als xiquets i les xiquetes en l’aprenentatge d’una L2?
El que és similar? El que és completament diferent?

El que és similar és més difícil d'aprendre que el que és completament diferent perquè hi ha paraules que es diuen d'igual forma però canviant-li una lletra i a l'hora d'escriure-la tindran dubtes de com és en cada idioma.

Quan hi ha poca distància estructural entre les llengües és més fàcil aprendre la nova llengua. Però a l'hora de fer frases, és més fàcil que tinguen fallades ortogràfiques en paraules que són similars que en les quals són completament diferents.

*****

Àlex: me deixes agafar el cub?

Mestra: Sí, Àlex. Posta agafar la galleda, que és allà.

Àlex (un poc perplex): Bueno, agafaré la galleda... però el cub també.

En paraules que no coneix, omet la última lletra perquè pensa que així construeix aqueixa paraula en valencià.
No aconsegueix associar galleda amb cub, i és per això que torna a repetir el mateix. Es nota que el seu L1 és el castellà, i que aquesta aprenent el valencià.

No aconsegueix entendre que hi ha dues paraules diferents per a dir la paraula que el vol dir.

No entén que una cosa que ho denomina poal en castellà es pot denominar en valencià d'una altra forma.

Normalització & normalitivització

En aquesta publicación us parlaré de la diferencia que hi ha entre normalització i normativització

Normalització: la llengua que està present en totes les àmbit d’us.

Normativització: Procés d’establiment de normes per a favorit que la llengua signa un instrument òptim per a la comunicació. Per a normativitzat una llengua, es necessària elaborar una ortografia y crear una gramàtica y diccionari normatiu.

Models d’educació bilingüe

Aquesta entrada tracta de dos testos per a veure qui model té cadascú del xiquet.

• Joni (li diuen Juanito) viu a Los Angeles. Quan va començar l’escola el consideraren no competent en anglés. Ha tingut l’escolaritat en espanyol i classes d’anglés i en anglés. A poc a poc la presència de l’espanyol desapareixerà. 

En aquest cas, es tracta del model compensatori

• Estefania és una xiqueta de 3 anys castellanoparlant de Petrer. Els pares han decidit que faça ensenyament en valencià. Estudiarà amb una minoria de valencianoparlants i ho farà tot en valencià fins al segon cicle de primària. La resta de l’escolaritat usarà les dues llengües d’instrucció i amén una d’estrangera. 

En aquest cas, es tracta del model d’enriquiment

******

Quines penseu que són les diferències entre un programa educatiu per a alumnat castellanoparlant que té la L2 com a llengua vehicular i un altre que utilitze només la L1 d’alumnes d’eixa mateixa tipologia lingüística?

• Quant a l’alumnat: Que té la L2 com llengua vehicular i per lo cual el alumnat podrà arribar a ser una persona bilingüe.
• Quant al professorat: ha de ser un professor competent en les dues llengües.
• Quant als objectius:  El objectiu d’aquest model d’educació és aconseguir alumnat bilingüe.

I si l’alumnat tinguera el valencià com a L1?

No aconseguirem un alumnat  bilingüe, serà monolingüe.

L’alumnat nouvingut

Aquesta publicació és una reflexió sobre les següents preguntes comentades en classe:

• Calen adaptacions curriculars per a l’alumnat nouvingut?

Pense que sí perquè calen adaptacions per a que l’alumne puga accedir als nostres continguts.

• És convenient que comencen a estudiar en la llengua minoritzada?

Pense que sÍ, perquè es la llengua que utilitzará per a comunicar-se e integrar-se en la escola. També pense que com la llengua que té major importància social es la dominant, aquesta no tindria cap problema d’aprendre-la fora de l’escola per la cual cosa seria important que aprenguera la llengua minoritzada a l’escola. 

• És convenient i/o possible l’ùs de la llengua de l’alumnat nouvingut a l’aula?

Sí. És convenient per a veure que hi ha altres idiomes en el món. Pense que tindre una xicoteta presència a l'aula de l'idioma de l'alumnat nou, sense complicar-nos molt, seria beneficiós per a la resta de l'alumnat.

El cervell bilingüe

En aquesta entrada, us parlaré dels punts més importants que he vist en el vídeo “El cervell bilingüe”:

• La llengua humana és la llengua més rica en el lèxic comparada amb els altres éssers vius.
• El 56% de la població europea és bilingüe.
• Fa 40 anys es deia que el bilingüisme era un hàndicap per a la persona.
• L'Alzheimer apareix mes vesprada en persones bilingües però una vegada que apareix el procés de la malaltia és igual al de la resta de persones.

Com a conclusió, trobem aquests punts clau del vídeo:

• És una font d’estimulació i plasticitat.
• Té avantatges cognitius.
• Prevenció de malalties neurodegeneratives sense contra indicacions.

*APRENDENTATGE PER INMERSIÓ DONA MÉS AVANTATGES*

Situació sociolingüística en el sistema educatiu

El següent text són preguntes amb les meues pròpies reflexions sobre elles les quals hem compartit en classe.

• QUÈ ENTENS PER PRIMERA LLENGUA (L1)?

Pense que la primera llengua és la llengua adquirida pels teus pares. Normalment la primera llengua és la mateixa que la llengua materna.

• ES POT TINDRE MÉS D’UNA PRIMERA LLENGUA?

Sí. Pot ser que el teu pare parle una llengua i la teua mare altra i, per això, tu parles les dues llengües en el mateix nivell.

• CREUS QUE L’EXPRESSIÓ “LLENGUA MATERNA” ÉS EXACTA? 

No, perquè la llengua materna no té per què ser la primera llengua. A més, la primera llengua que tu aprés a parlar no té per què ser la llengua de tu mare, pot ser la del teu pare.

• QUÈ VOL DIR LLENGUA PREFERENT?

Pense que és aquella llengua en la qual la teua et trobes més còmoda parlant i no té per què ser la teua primera llengua.

• POT CANVIAR LA LLENGUA PREFERENT AL LLARG DE LA VIDA?

Pense que si perquè podries anar-te a viure a un altre país en el qual es parle en una altra llengua i que passe el temps i estigues més còmoda parlant aquesta nova llengua.

• QUÈ ENTENS PER SEGONA LLENGUA (L2)?

Pense que és la llengua que aprés després de la L1.

• QUÈ ENTENS PER BILINGÜISME?

Entenc que significa que una persona parle dos llengües de forma més o menys equilibrada.

• QUÈ ENTENS PER MULTILINGÜISME?

Pense que podria ser quan en un mateix territori convisquen diferents llengües.

• "LA CONSIDERACIÓ SOCIAL DE LA L1 DE L'ALUMNAT ÉS UN FACTOR DECISIU A L'HORA DE PLANIFICAR L'EDUACIÓ BILIGÜE" W.LAMBERT, 1974

Que cal tindre en compte la primera llengua de l'alumnat per a poder planificar una educació bilingüe.

• AQUELLA COMUNITAT QUE DESITGE ACONSEGUIR UNA SOCIETAT BILIGÜE, HAURÀ DE PRIORITZAR EN ELS PRIMERS ANYS D'APRENENTATGE DELS XIQUETS I LES XIQUETES LA LLENGUA MINORITZADA. W.LAMBERT, 1981

Estic d'acord amb aquesta frase. Si volem que la societat siga bilingüe, hem de donar-li més importància a la llengua minoritzada perquè la prestigiosa ja té la suficient importància en la societat.